Ahir vam guanyar la copa del guei contra els putus cabrons (recordeu el poema "Rivalitat sana"). Ultratjarem l'himne dels espanyol-feixistes (valgui la redundància), el seu himne i el seu ser suprem. Fou una nit màgica, petaments de recte inclosos.
Tot i l'alegria que comporta el títol i la violació d'un rival, la satisfacció no era absoluta. Tot i que els bascos quan poden traeixen Catalunya, nosaltres tenim un cert apreci cap a ells. A més, no ens enganyem, la copa del guei és un dels títols més devaluats. En part per això, el títol no ha tingut corresponent poesia, mentre sí en tingueren la passada lliga, copa d'Europa i super-copa (no el mundialet, d'un nivell també pèssim).
Durant els propers 3 dies intentarem entendre perquè la temporada ha estat bastant infecte en quan a títols, no en quan a joc, i com els fatxes han conxorxat en contra nostra, des de dins i des de fora el nostre club.
Repetint el que diguérem ahir, però avui més gran i clar:
Visca el Barça i puta Espanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada