Déu també és petat

Avui, tot caminant, se m'ha ocorregut aquesta frase de qualitat:

Déu, a vegades, també és petat, amb dolor.

Amics, és trist però a vegades el bé perd batalles contra el mal, Catalunya no sempre peta el recte a Espanya, el Barça no guanya de pallissa històrica tots i cadascun dels seus partits. Els més infants i ingenus de casa es poden preguntar perquè, perquè si hi ha un Déu o la natura permeten que això passi. Els hem d'explicar que simplement el món a cops és imperfecte o infecte, cal conviure amb aquesta idea.

Fa pocs dies publiquí un poema sobre els moments baixos del Barça. Fills de la grandíssima puta em digueren que era un derrotista, que el bon barcelonista havia de pensar sempre en positiu. Tot el contrari. Només el que coneix l'enemic li pot donar anal fort.

Perdrem batalles, amics, però amb coratge i força guanyarem la guerra!

Literalment o figurada

Avui, tot caminant, se m'ha ocorregut aquesta frase de qualitat:

Que donguin pel cul literalment a tots els gays del Barça i figurada a tots els del Madrid!!!

A alguns us recordarà la frase mítica sobre donar una mica per tots. De fet, aquesta frase és una nova aproximació al petar rectes com a insult i bon desig a certes persones. En tot cas, tots esperem que aquesta temporada i totes les que la segueixin sigui així.

Feu-la servir sovint en el vostre dia a dia!

Mai més (2)

El moment de la defeca és bo per la masturba, però també per pensar. Molts de nosaltres, aprofitem la intimitat del labavo per reflexionar sobre la vida, el Barça i l'amor. Un dels sentiments més profunds és el que vam mencionar ahir, que el filòsof Heràclit va expressar dient "Tu no defeques mai la mateixa caca, perquè ni tu ni la merda sou els mateixos." Encara més profundament, però, al moment de tirar la cadena cal que us dieu:

Tot això és merda que mai més tornarà.

Encara que alguns copròfags direu els científics ens diuen que sempre mengem àtoms de merda que hem cagat anteriorment, el mateix trunyo mai torna. De la mateixa manera, i tornant a enllaçar amb el que deiem ahir i en concordància amb el mes del bon fer, quan passing coses dolentes, repetiu-ho i repetiu-vos-ho.

Amics, espero que us inspiri com m'ha inspirat a mi.

Guanyi, perdi i/o empati

Tot i que tots tinguérem gran alegria quan l'Espanyol perdé el cap de setmana passat, potser haguéssim perferit el seu empat. En efecte, alguns catalans de bé, degut a subnormalitat absoluta o incultura extrema, esdevenen seguidors de l'Espanyol. Aquesta desgràcia (com digué l'alcalde Trias) pot passar fins i tot a les millors famílies. És per això, i pel fet que l'Espanyol estigui geogràficament situat a Catalunya, tenim sentiments contradictoris vers els fills de puta pericos, i per això demanar el seu empat és del tot raonable (com també ho és demanar la seva derrota humillant). Els del Madrid, en canvi, són escòria tots, sense excepció.

Per això, la frase que avui us proposo és la següent:

Que el Barça guanyi, que el Madrid perdi i que l'Espanyol empati.

Aquesta frase, inclosa en milers de somnis i pregàries de catalans i altres persones de bon fer, cal que sigui extesa per transmetre l'energia necessària perquè es compleixi el màxim de jornades. Per això, en aquest tercer mes del Barça, i durant tota la temporada, cal que la repetim i extenem a tothom i tothora.

Tots junts ho podem aconseguir!

(anterior)
(següent)

Insults

Com tothom sap, quan la gent no s'estima amb profunditat (ja m'enteneu), sovint hi ha discussions que deriven en insults. En aquest mes del fals amor introduïm una nova frase dinàmica de qualitat, que reflecteix un insult comú ("Que et donguin") en versió normal i gay:

Aquesta frase pot ser considerada com un nou pas en el cicle de reflexió sobre l'insult, inaugurada l'any passat, i continuada en les frases anteriors a aquesta.

Fins demà, amics!

Crit de joia

Avui, seguint amb les reflexions de les últimes frases (anterior i anterior de l'anterior), tornem a indagar en la natura de l'insult "Que et donguin". Avui, reformularem el famós inslult de tal manera que serà un crit de joia, perfectament adient a aquest mes de l'amor. Aquí la teniu:

Crit de joia d'un gay: Que em donguin pel cul!

Com veiem, depenent de qui diu la frase i en quina persona verbal, és un insult fastigós o un crit de joia alegre...

Demà continuarem amb la nostra activitat habitual, recordant una efemèride poètica de gran importància.

Insult gay

En aquest blog sovint hem reflexionat sobre com la cultura assumeix que el que la persona insultada no disfruta amb el sexe anal. En efecte, en la poesia "Que et donguin", l'insultador assumeix que qui insulta no sent plaer si és cul-petat.

Avui, en aquest mes de l'amor, proposo la següent frase de qualitat, que fa d'un insult un desig de copulació amorosa:

Insult d'un gay a un hetero: Que em donguis pel cul!!!

Bé, demà continuem amb la poesia de qualitat. Passeu-vos-ho molt bé!

Una mica per tots

Avui, tot caminant, se m'ha ocorregut aquesta frase de qualitat:

Que donguin pel cul a tots els homosexuals del Barça i als no homosexuals del Madrid!!!

En efecte, com es va fer notar en el post de fa aproximadament mig any, normalment quan es desitja penetració anal a un enemic s'entén que aquest no és homosexual. El mateix desitg, en canvi, es pot fer a un amic homosexual. Per tant, en una societat oberta i respectuosa com la nostra, cal tenir a tothom en compte, i no suposar res.

Cridem-la tots ben fort durant aquest segon mes del Barça!!!

PD: La frase d'avui ha estat estàtica, però en el post mencionat hi ha un text dinàmic, com ho fou la frase publicada avui fa un any menys un dia.

Manc nu

Avui, tot caminant, se m'ha ocorregut aquesta frase de qualitat:

Manc nu sustentant una sola taronja: "Peleu-me-les!"

En efecte, moltes vegades els dobles sentits ens ajuden a suggerir actes altrament tabús. Un pobre manc, mancat de mans i masturbes, és normal que demani el que sí que encara pot tenir. La taronja és doncs un recurs lingüístic adecuat a aquesta situació.

PD: Com es va dir fa 3 dies, aquest post és part del propòsit del seu autor de rentroduïr les frases a la poesia radical que tots estimem.

Frases

Aprofitem que som 29 de febrer, i que per tant avui fa un any no existeix, per fer una pausa i refleccionar. Des de fa temps (de fet, des del 2 d'agost) que no es publica cap nova frase de qualitat en aquest blog. En efecte, el que fou habitual quasi cada mes de gener a agost l'any passat, s'adabonà a partir d'un cert moment.

Una llengua i poesia necessita frases d'alta qualitat poètica per poder subsistir. "L'home del sac la dóna pel sac", entre d'altres, fa que els infants i adults aprenguem a divertir-nos amb la nostra llengua, jugant amb els dobles sentits. Em proposo doncs per aquest any recuperar l'antiga tradició d'aquest blog de fer frases de qualitat que enriqueixin el català i la poesia radical en general.

Desitgeu-me sort en aquesta difícil empresa!!!

Combat èpic (2)

Avui, tot caminant, se m'ha ocorregut aquesta frase de qualitat:

Gitano a gai: Et destrossaré la jeta.
Gai a gitano: Doncs jo et destrossaré l'ojete.

Com recordareu, el mes passat ja hi va haver el primer combat èpic gitano-gai. Com en aquella ocasió, un petit canvi en la frase canvia un cop de puny per una endinyada anal profunda. Gens malament!

Combat èpic

Avui, tot caminant, se m'ha ocorregut aquesta frase de qualitat:

Gitano a gai: Et fotré una petada a l'anus.
Gai a gitano: Doncs jo et faré una petada d'anus.

Després d'un mes sense frase, tornem a ampliar aquesta secció del blog. En aquest cas, la frase va sobre un combat de dos personatges èpics en la nostra societat: un gai i un gitano. En efecte, cambiant ben poc la frase, l'amenaça passa de ser un cop de peu a una penetració anal. Cadascú té les seves armes, com deia la famosa dita.

(continuació)

Iranià preguntat

Avui, tot caminant, se m'ha ocorregut aquesta frase de qualitat:

Iranià preguntat pels gays del seu país: Que escapin del país o la polla (i després s'ho curin.)

Probablement aquesta frase us recordarà aquella frase de qualitat sobre el plegunta a un xino o la del gay abans de sopar. En efecte, aquí tenim un altre situació on l'idioma ens porta a dobles sentits inesperats. En aquest cas, l'intolerant musulmà recomana als homosexuals que, o bé emigrin, o bé s'amputin els seus genitals. No té nom, aquesta gent...

Frase dinàmica

Avui, tot caminant, se m'ha ocorregut aquesta frase de qualitat:

Com alguns haureu notat, és una frase dinàmica. No és una frase que es pugui pronunciar amb la boca, ja que obligaria a començar cada cop una nova frase. Tampoc pot ser escrita en paper. Aquesta frase doncs, que en sí mateixa és poesia, esdevé el primer poema mai escrit dinàmicament, que canvia i evoluciona a mesura que passa el temps. És, per tant, una nova fita de la cultura catalana i la poesia radical, ambdues pioneres mundials en innovació.  PD: Per cert, quantes coses diferents és el Madrid?

Abans de sopar

Avui, tot caminant, se m'ha ocorregut aquesta frase de qualitat:

Gay abans de sopar: Se m'en va l'olla (i altres ingredients.)

En efecte, el doble sentit de l'expressió ens fa adonar que una frase per expressar un estat de follia pot convertir-se en una proposta de sopa d'esperma. Ben interessant i digne de ser inclosa a la nostra cultura popular.

Plegunta a un xino

Avui, tot caminant, se m'ha ocorregut aquesta frase de qualitat:

Xino pleguntat pel que li fa un gay a un altle: Se m'en lefot (a l'anus.)

Realment, els idiomes foranis sempre ens juguen males passades. Llegir la mateixa frase en xino o en català, fa que passi de ser una frase de simple indiferència a una descripció detallada de la copulació. En aquest món tan globalitzat hem d'anar molt en compte, amics!

L'home del sac

Avui, tot caminant, se m'ha ocorregut aquesta frase de qualitat:

L'home del sac la dóna pel sac.

Fixeu-vos com un canvi de sexe i un canvi de lletra converteixen un sequestrador (que s'emporta els nens i nenes que no es porten bé) en un violador anal. Sens dubte, molt més aterrador!