Avui fa un any celebràrem la 3a i última lliga de l'era Guardiola (que guanyàrem l'11 de maig). Fou motiu de gran celebració, ja que Mou i els seus putos sequaços ens havien intentat fer la vida impossible. Els jugadors del Barça emeteren càntics per conmemorar aquella fita.
Com ja vam dir ahir, aquest any, en canvi, les coses han canviat. Tot i que no sóc amic de teories conspiratives, sempre he cregut i dit que és una evidència que els àrbitres solen ajudar el Madrid (mostra d'això és el poema "Si el Barça o el Madrid", on tot i el Barça anar per davant dels fills de puta merengues, ja es feia referència al biaix arbitral). Aquest any ha estat exagerat, ha estat totalment evident que els "errors" arbitrals han estat decisius per la victòria dels gays malalts de denghes.
Demà farem un poema de denúncia a les vexacions que hem rebut aquest any per part dels àrbitres. Seguirem amb l'estil que governà la celebració de l'any passat, i per tant serà de 5 versos.
(3a lliga, un any)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada