Pregària

.... Sant Agati, que el Barça guanyi, em Madrid perdi i l'Espanyol empati.
Santa Patrona, que empati l'Espanyol, perdi el Madrid, i guanyi el Barcelona.
Sant Oriol, que guanyi el Barcelona, perdi el Madrid, i empati l'Espanyol.
Santa Judit, que guanyi el Barcelona, empati l'Espanyol, i perdi el Madrid.

Follim Follam

Tot i que la poesia radical no comença fins el 2011 amb la publicació del primer post del blog Rimes Turbades i les seves primeres poesies, gent d'avantguarda .... Cal doncs alavar la tasca de pioners que ....

El que potser destacà més .... fou el grup Follim Follam, que amb els seus discs Cançons Porques 1, 2 i 3.....
http://www.viasona.cat/grup/follim-follam/cancons-porques-1/vals

Mil posts! (2)

Amics, avui continuem amb les celebracions del miler o mileni de posts!

Com molts (encara) recordeu, ahir vam aconseguir arribar a la fita de mil posts. És una fita històrica mai aconeguida abans (1000 publicacions seguides amb poesia original, atrevida, innovador i de qualitat), innimaginable fa només un 3 anys, i impossible d'imaginar per molts de vosaltres.

Per tal que alguns de vosaltres pogueu copsar quants posts són mil posts, aquí els teniu (també podeu clicar aquí):

post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post, post.

Mil posts! (1)

1000 posts!!! En efecte, un u i tres zeros, mil posts!!!

Avui arrivem a la xifra màgica de 1000 posts. Fa 1000 dies que escric poesia diària, atrevida, innovadora i de qualitat, 1000 vegades que els putos espanyols han vist com la poesia radical catalana destrossava el recte de la "cultura castellana." Amics, és temps de celebració, de cridar un cop i un altre "puta espanya", de fornicació extrema amb l'estimada, de rellegir tota la poesia radical.

Demà faré un post per què tots, fins i tot els més "normalets" pogueu copçar què volen dir aquestes xifres, que no veieu des que hi havia pessetes en comptes d'euros. Serà de gran ajuda perquè minyons i retardats (i minyons retardats) siguin conscients de la fita que avui he anunciat.

Celebrem cada victòria, que l'enemic sàpiga que rebrà patades/petades al/de recte!

Mai més (2)

El moment de la defeca és bo per la masturba, però també per pensar. Molts de nosaltres, aprofitem la intimitat del labavo per reflexionar sobre la vida, el Barça i l'amor. Un dels sentiments més profunds és el que vam mencionar ahir, que el filòsof Heràclit va expressar dient "Tu no defeques mai la mateixa caca, perquè ni tu ni la merda sou els mateixos." Encara més profundament, però, al moment de tirar la cadena cal que us dieu:

Tot això és merda que mai més tornarà.

Encara que alguns copròfags direu els científics ens diuen que sempre mengem àtoms de merda que hem cagat anteriorment, el mateix trunyo mai torna. De la mateixa manera, i tornant a enllaçar amb el que deiem ahir i en concordància amb el mes del bon fer, quan passing coses dolentes, repetiu-ho i repetiu-vos-ho.

Amics, espero que us inspiri com m'ha inspirat a mi.

Quart mes del Barça

Amics, com ja és costum els mesos de febrer, dedicarem aquest mes al Barça (recordeu el febrer 2011 i febrer 2012) (recordeu que també dedicàrem al Barça l'abril 2011, l'abril 2012 i l'agost 2012). Com ja hem dit repetidament, tot i que el febrer no és el mes on es guanyen els títols, sí que és el mes on es poden perdre. En efecte, hi ha molts partits de lliga, vuitens de la Champions,...). Per això cal que donem suport al nostre equip, per donar fort pel caca als fills de puta madridistes i espanyols. No vam poder petar el recte al merdid a l'anada de la copa del guei, però, amb el nostre suport, els nostres herois els perforaran el caca a la tornada.

Cal que recordem les poesies publicades el passat mes, en el qual començàrem a publicar cançons per commemorar l'any de la cançó. Versionàrem "Els tres gueis" i "Cada dia". També commemoràrem efemèrides (sobre estacions, mesos i dies) i publicàrem més paraules pel DiCcIoNaRiMaT (del al 26 al 31).

Endavant, tots, i força Barça!

Any de la cançó

Amics i amigues i transexuals, BON ANY NOU!

Alguns fills de puta interpretaren el missatge d'ahir com una despedida d'aquest blog, no de l'any, i brindaren i es petaren el cul entre ells. Aquests maleïts amants d'Espanya i/o de la subvenció, es veuen amenaçats per una nova poesia tant fresca i clara que destrossarà la cara a aquells que serveixen el diable.

Em fa gran joia anunciar-vos que aquest nou any 2013 serà dedicat a la cançó, és a dir, a la unió de la poesia radical i la música angèlica. Vaig estar pensant en dedicar-lo a la independència de Catalunya, però donat que el referèndum es farà el 2014 i la ciutadania té memòria de retardat, trobí que la cançó era més adequada.

Tot i que durant aquest mes i d'altres més detalls seran revelats, ja us puc avançar que, tot i que encara publicaré algunes poesies radicals, la majoria de posts seran sobre rimes musicades, o músiques turbades.

Estigueu atents, amics, que comença un any ple de novetats i reptes!

Final del segon any (3)

Amics, s'està acabant el segon any de la poesia radical. És un bon moment per mirar enrere i fer balanç de tot el que ha passat d'important a la nostra cultura, des de la publicació de la Carta als Reis fins el segon combat èpic. Un any en el que serà recordat perquè, encara que molts fills de la grandíssima puta pensaven i desitjaven que la poesia radical decauria, s'han hagut de tragar el seu propi semen pel gran error que han fet.

Com ja férem fa un any però més extensament, i per conclore aquest segon mes de festes, els següens dos farem un repàs del bo i millor d'aquest any tant mític. Plorareu d'emició i melancolia, sabent que el que deixem enrere és difícilment millorable.

Amics, tempus fugit!

PD: Començo posant el contador a 3 per tal que el dia 31 de desembre sigui la culminació d'una seqüència de tres posts èpics.

2n Premi!

Estimats amics i lectors fidels:

MOLT BONES NOTÍCIES!!! 

Com ara fa un any, s'ha tornat a reconèixer la meva tasca com a poeta radical, que per ser l'únic i ser en català posiciona la cultura catalana a la frontera mundial de la post-contemporaneïtat. Així doncs, la notícia del dia en els mitjans no governamentals és que han donat a aquest blog un premi de prestigi:

- http://www.ara.cat/cultura/rimes-turbades-Segon-Premi-Blogs-Catala_0_619568687.html
- http://www.vilaweb.cat/noticia/7665724/18131463/Premi-rimesturbades-blog-del-any.html
- http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-cultura/413567-premiat-un-bloc-de-poesia-radical.html
- http://cultura.e-noticies.cat/premi-rimes-turbades-61145.html
- http://www.racocatala.cat/noticia/17567/premi-dels-blogs-catlans-a-rimes-turbades

Els propers dies us n'explicaré els detalls. D'aquesta manera tenim un motiu més de celebració en aquests segon mes de festes!!!

Moltes gràcies per el vostre suport i ara a disfrutar-ho!!!

Segon mes de festes

Amics, torna arribar el desembre, i com l'any passat, dedicarem aquest mes a les festes. En efecte, després d'un any dur futbolístic, polític i econòmic, cal que ens alliberem dels nostres problemes mundans fent celebracions amb la gent més propera, si és que en teniu. Donat que la nostra cultura és naturalment festiva, i amb ànim de fer arribar la poesia radical a tothom, és conveninent que aquest bloc contribueixi al benestar de tots els catalans.

El mes passat fou intens. El vàrem dedicar, per segona vegada, a l'odi. A més de recordar una gran poesia amenaçant, i expandir-ne una altra de joia, en vam fer una poesia de com no han d'anar les coses, i una sobre la mort. Tristament, haguerem de valorar les eleccions al Parlament de Catalunya, que no foren massa positives pel bé del nostre país.

Celebrem tots que la victòria final s'acosta!

Eleccions (2)

Avui toca valorar les eleccions d'ahir. En general hi ha certa tristor al costat del bé, perquè és evident que la petada d'anus al mal no va ser completa, ni de lluny. No podrem usar la poesia "Com ha anat?" per comentar el resultat electoral, però per sort sí la lliga.

La pujada d'ERC no va compensar la baixada de CiU. Els sociates de merda van baixar, sí, però el PP de merda va pujar. El que és pitjor, l'escòria demagoga-espanyolista de Ciutadans va pujar 6 escons, l'escòria demagoga-ecologista de ICV 3 i l'escòria demagoga-anticapitalista de CUP 3. Per acabar-ho d'adobar, SI fora del parlament. :(

Ara toca a CiU i ERC lluitar en contra dels que diuen que hem fracassat. Tots sabem què faran els fills de puta espanyols del PP, PSC i C's. Tots sabem que ICV i CUP posaran pals a les rodes al·legant que CiU i ERC són neoliberals. A Catalunya hi ha molts traïdors, massa. Ens volen mal. Però hem da saber i confiar que el bé sempre acaba guanyant. Que, tot i que molts moriran sense haver vist Catalunya independent, i que això ens omple d'odi, acabarem triomfant per sempre.

Ànims, amics, seguim perseguint amb esforç la plenitud nacional!

Eleccions

Amics, cal anar a votar. Cal que tots junts fem un nou pas cap a la sobirania, cap a la independència, cap a la llibertat. Cal que units diguem puta Espanya, hola Europa, visca Catalunya! Cal que en bloc votem en contra dels que no ens volen estat d'Europa, és a dir, en NO votar la puta escòria espanyola (PSC, PP i C's) o la demagògia anticapitalista barata (ICV i CUP).

Amics, avui comença el futur, en els que voteu perquè sigui un futur de felicitat nacional, perquè no calgui dedicar més mesos a l'odi, perquè si ens pregunten "Com ha anat?" no haguem de contestar les respostes del "Com no ha anat?"

Voteu, amics, per una Catalunya lliure!

(continuació)

Segon mes de l'odi (2)

Ja s'ha dit moltes vegades en aquest blog, i serà repetit tantes com calgui, que els catalans som bon gent, que estimem i respectem tot ésser humà, excepte els fills de la gran puta que ens robin, traeixin, inentin oprimir, menysprein, ataquin o no ens vulguin lliures. És per culpa dels espanyol-feixistes (valgui la redundància) i dels seus actes infectes que, com vam anunciar ahir, tonarem a dedicar un segon mes a l'odi, com ja ho férem fa un any.

A més, aquest és un mes que vindrà marcat per les eleccions al parlament català del dia 25, on tots esperem que les forces del mal siguin vilment culpetades, i que guanyin els que volen la llibertat del poble català. Caldrà estar atents a les falàcies demagògiques dels que ens odien, ald inents de dividir-nos i que ens odiem, als que diran que estimen Catalunya amagant un odi infinit cap a ella. El mateix dia de les eleccions i el dia després farem posts sobre aquest moment tant trascendental per la nostra cultura.

Amics, estigueu atents, només odieu als espanyols de merda que ens odien.

Segon mes de l'odi

Fa un any, començàrem el novembre dedicant-lo al "mes de l'odi". En aquell cas, la dedicatòria fou totalment justificada, ja que en aquell mes se celebraren les infames eleccions espanyoles. Les úniques bones notícies foren la desaparicó per sempre del deficient inepte ZP i l'enfonsament definitiu de la Carme Chacón, amés de la victòria de CiU. Demà explicarem perquè dedicarem un segon mes a l'odi, com us podeu imaginar, als espanyol-feixistes (valgui la redundància)

En el mes anterior, dedicat a l'educació, férem noves contribucions de gran importància per la post cultura i la del món en general. Extenguérem dues grans obres, una sobre continguts i l'altre sobre valors, així com exenguérem el nostre DiCcIoNaRiMaT.

Absolutament res a celebrar

Fa un any, en aquest dia tan fastigós, férem un escrit recordant les mencions a la puta Espanya i als fills de puta espanyols en antics posts. Des de l'humilitat i grandiositat de la poesia radical, aquest blog intenta posar la seva molla de pa a la defensa de Catalunya, els catalans i la seva cultura.

En dies cal sortir al carrer, i cridar fort i sense por "Puta Espanya!". Si ho féssim tots junts el món sencer (excepte els fills de puta espanyols) s'uniria a aquest clam de pau i justícia, i la puta Espanya es defeacaria a sobre per sempre. Amics, hem de fer aliances mundials en contra els aquests desgraciats que tothom odia, i podrem finalment ser lliures.

Cridem fort i sense por "Puta Espanya!!!"

Independència

Amb una mica de retard per problemes manifestaciorials, faig l'escrit dedicat al dia de Catalunya. Molts centenars de milers de catalans es manifestaren, milions de dits entomaren estelades, trilions de globus vermells correren per les venes de catalans que clamaven a favor de la llibertat i contra els fills de la grandíssima puta.

Cal mantenir la flama viva, cal anar amb compte amb els traïdors que ara més que mai ens voldran fer la punyeta, cal petar el recte a tots els espanyols de manera repetida i violenta. Per això, estic ja pensant una nova poesia que es podrà fer servir com a clam popular contra l'opressor, acostant-nos a la victòria final, més propera que mai. Estigueu atents els propers dies...

Ja ho sabeu, doncs: Visca Catalunya Lliure!!!

Segon mes del compromís

Fa un any dediquí el mes de setembre al compromís. Demostrí, d'una vegada i per totes que la poesia radical no és tant sols una eina de generació de nova cultura de qualitat, sinó per infondre respecte a persones i dones, independentment de la seva miserabilitat. Avui el missatge encara és present, ja que la crisi de sexe i diners ha destrossat les vides de milers de catalans.

És important recordar que hem dedicat el passat mes d'octubre al Barça, per tal d'impulsar le nostre equip per tenir un bon inici d'una difícil temporada. Férem poemes contra els traïdors interns i una altra per llegir cada partit, una frase per expressar un desig etern, una extensió d'una gran poesia contra els rivals i rememoràrem la supercopa, tot i la derrota infecte.

Cal, doncs, que aquest mes i tots els altres, ens comprometem per arribar a la victòria final!

(següent)

Super copa! (4)

Amics, tristesa i desolació. En aquesta guerra interminable contra el mal, els fills de puta guanyaran algunes batalles de merda, tan merdes com la supercopa. Traïdoria interna i externa han fet mans i mànigues perquè no es repetís l'èxit de l'any passat, i per tant caldrà ser beligerants contra aquesta escòria.

Tot i aquesta desolació, i perquè un poeta radical sempre compleix les seves promeses, avui completo la poesia que començàrem fa una setmana:

Ahir el merdid

va fer-nos matxaca

al segon partit

de la súper-caca.

Avui ja és un altre dia, i per tant cal que pensem en el futur proper, ja que la victòria final és propera. Ànims, que la guerra serà intensa, però sabedors de que som millors, complirem les nostres amenaces versos ells.

Endavant, amics, cal aixecar-nos i tornar a destrossar-los la cara!

Super copa! (3)

Com fa un any més o menys un any, tornem a enfrotnar-nos al merdit a la supercopa dels fatxes. El nostre post i poema per animar al Barça per aquest event de ben segur ajudaren a que els penetressim analment amb força, i ens permeteren celebrar una gran victòria. En aquest mes del Barça, cal estar units amb el nostre equip, i beligerants amb la traidoria interna.

Per això, proposo el següent poema, tant curt com exquisit:

Avui al Madrid

donarem estopa

al primer partit

de la super-copa.

Tot i que a alguns de vosaltres us pot semblar massa escuet, recordeu que encara podeu usar el que publiquí fa un any. En qualsevol cas, aquest poema serà completat el dia següent del segon partit de la supercopa, el proper 31 d'agost.

Endavant, jugadors, peteu el recte a l'enemic!

Tercer mes del Barça (3)

La primera jornada de lliga d'aquest cap de setmana (avui queden només partits residuals) ha portat molta felicitat a les llars catalanes. Primer els fatxes de l'Espanyol van perdre contra els catalans mallorquins, després els fatxes del Madrid van empatar contra els catalans valencians, i finalment el nostre Barça va petar l'anus de la Real Societat.

Tot i que aquest blog normalment només ha fet poesia i/o frases sobre el Barça en les grans gestes o com a suport, la proximitat de la victòria final fa que aquest començament de lliga sigui d'especial interès nacional. És per això, i perquè aquest és un mes dedicat al Barça, que demà deidicarem una de les nostres frases a un sentiment que tots els catalans de bé tenim, relacionat amb aquesta primera jornada.

(anterior)
(següent)