En aquest segon mes de l'odi, no podia faltar un poema sobre la mort (no pas l'amor, tot i que per algun de vosaltres us produeix semblant dolor). De fet, la mort sol ser un moment de recordatori d'estimació (per part dels amics) i de joia (per part dels enemics).
La temàtica està relacionada amb el tema perquè produeix veritable odi veure que per culpa dels espanyols-feixistes (valgui la redundància) moren patriotes catalans sense poder viure la plenitud nacional del nostre poble. Són molts els que cada dia ens deixen en la tristesa i odi de no haver pogut morir amb felicitat extrema per poder haver pogut veure Catalunya lliure.
Durant els propers 3 dies, a raó de 4 versos cada dia, publicaré un poema d'honra a aquesta gent. El podeu llegir si voleu en els vostres enterraments, com sempre citant la font.
Patriotes morts en la tristesa, aviat podreu descansar en pau.
(poema en sí)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada