Tot i que tots tinguérem gran alegria quan l'Espanyol perdé el cap de setmana passat, potser haguéssim perferit el seu empat. En efecte, alguns catalans de bé, degut a subnormalitat absoluta o incultura extrema, esdevenen seguidors de l'Espanyol. Aquesta desgràcia (com digué l'alcalde Trias) pot passar fins i tot a les millors famílies. És per això, i pel fet que l'Espanyol estigui geogràficament situat a Catalunya, tenim sentiments contradictoris vers els fills de puta pericos, i per això demanar el seu empat és del tot raonable (com també ho és demanar la seva derrota humillant). Els del Madrid, en canvi, són escòria tots, sense excepció.
Per això, la frase que avui us proposo és la següent:
Que el Barça guanyi, que el Madrid perdi i que l'Espanyol empati.
Aquesta frase, inclosa en milers de somnis i pregàries de catalans i altres persones de bon fer, cal que sigui extesa per transmetre l'energia necessària perquè es compleixi el màxim de jornades. Per això, en aquest tercer mes del Barça, i durant tota la temporada, cal que la repetim i extenem a tothom i tothora.
Tots junts ho podem aconseguir!
(anterior)
(següent)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada