Amics, s'està acabant el segon any de la poesia radical. És un bon moment per mirar enrere i fer balanç de tot el que ha passat d'important a la nostra cultura, des de la publicació de la Carta als Reis fins el segon combat èpic. Un any en el que serà recordat perquè, encara que molts fills de la grandíssima puta pensaven i desitjaven que la poesia radical decauria, s'han hagut de tragar el seu propi semen pel gran error que han fet.
Com ja férem fa un any però més extensament, i per conclore aquest segon mes de festes, els següens dos farem un repàs del bo i millor d'aquest any tant mític. Plorareu d'emició i melancolia, sabent que el que deixem enrere és difícilment millorable.
Amics, tempus fugit!
PD: Començo posant el contador a 3 per tal que el dia 31 de desembre sigui la culminació d'una seqüència de tres posts èpics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada