18 de setembre de 2012

Què volem? (1)

Els calans sabem el que volem (pista: comença per independènci i acaba amb a). Ho vam demostrar fa una setmana i un dia. En la manifestació hi van haver grans càntics d'amor a la pàtria i d'odi al fill de puta opressor. En particular, vaig trobar especialment adecuat aquest:

Què vol aquesta tropa? Un nou estat d'Europa!
Què vol aquesta gent? Catalunya independent!

Aquesta poesia és una mostra més de l'influència de la poesia radical a la nostra societat, fins i tot als que viuen subvenció. Cal doncs, celebrar-ho, i contribuïr expandint aquest cant per la llibertat i contra els seus enemics.

Així, durant els propers 10 dies, a raó de 2 versos cada dia, publicarem una poesia-càntic que cal que el cridem tant fort que ressoni a cadascuna de les orelles de cadascun dels espanyols-feixistes, valgui la redundància.

Amics, junts guanyarem aquesta guerra!

(poema en sí)

PD: Per evitar un litigi malintencionat per plagi amb la intenció de revelar la meva identitat, he decidit canviar també els dos primers versos, i per tant també podran ser considerats en el recompte de poesia radical generada en aquest blog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada