Fa poc més d'un any vam començar a publicar una de les poesies més entranyables i radicals a la vegada. Fou un poema de compromís amb els més miserables de la societat, els que tenen una vida tant desgraciada com potser ho és la teva. Drogates, indigents, dones, quillacos, marroquins i un llarg etcètera han celebrat aquesta obra d'art, que els fa sentir més a prop d'una societat que els tracta amb duresa.
En aquest segon mes del compromís, és de justícia tenir un post de record al per aquesta gent, perquè molts d'ells són persones, perquè mereixen una oportunitat per canviar.
Ànims, amics, i sort, que la necessitareu!
(Pels més desvalguts (1))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada