La vida al front és dura. Poques dones, moltes bombes i metralla, alguna palleta. Sempre s'espera el moment aquell en que la victòria serà anunciada, i per tant Catalunya i catalans viuran feliços per sempre. És aquesta felicitat eterna la que dóna forces per lluitar, per seguir endavant i violar l'enemic.
Durant els propers 6 dies, a raó de 3 versos cada dia, una nova poesia radical serà publicada. En aquest mes de la guerra, servirà per donar ànims als nostres combatents, que donen bona part del seu temps i energies per combatre l'enemic comú, com jo faig.
Endavant, herois, que la victòria final s'acosta!
(poema en sí)
PD: Aquest cop les finalitzacions explorades dins la nova poesia radical són -acta/-acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada