Fa ja més o menys un any i mig, en un mes dedicat al compromís, férem un poema dedicat a la gent que no té. Tot i que aquest és el cas per algú de vosaltres, alguns teniu poc i no en massa bon estat. No us avergonyiu, amics meus, temps millors arribaran.
Durant els propers 8 dies, a raó de 3 versos cada dia, un poema sobre la gent que té res o poc i en mal estat. És bastant probable que aquest poema esdevingui un puntal per milers de persones que tenen mancança i abstinència involuntària, molt adequat doncs a aquest mes dedicat a la crisi.
Us desitjo a tots abundància econòmica i sexual!
(poema en sí)
PD: Com tots sabem, hi ha una la cantarella que la gent fa servir la frase popular que inspira aquesta poesia. És doncs, una nou poema-càntic d'aquest any dedicat a la cançó.
PD2: Poseu on hi ha **** qui més odieu, siguin en Rajoy i la Camacho, en Montilla i la Chacón, o altres fills/es de la gran puta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada