El temps (1)

Quan érem infants (i els que encara en sou cerebralment), els nostres estimats familiars i/o porfessors ens deien (us diuen) "El temps és or i qui el perd perd el tresor." Aquesta frase, d'una ballesa no calculable, és d'especial valor en moments de crisi.

En un món on xinos, indis i nens del tercer món ens treuen la feina i diners, ens queda el bé més preuat de la història, el temps. Si sumem tots els segons que tindrem els catalans durant aquest 2013 és fàcil veure que continuem sent un dels països més rics del món. Cal doncs tenir-ho present, i donar pel recte a qui ens intenti robar aquesta riquesa tant nostra, és a dir, la puta Espanya.

Durant els porpers 10 dies, a raó de 4 versos cada dia, un nou poema serà publicat. En aquest mes dedicat a la crisi, és important recordar el que tenim i que és tant nostre.

Aprofiteu el temps, amics, que fuig ràpid i ens deixa!

(poema en sí)