25 d’octubre de 2014

La ciència de la independència

Els homes de ciència
i els que fan docència
buscant l'excel·lència

van anar a fer presència
amb molta afluència
a una conferència.

L'enorme assistència
i la concurrència
de gent amb competència

donà gran potència
i molta incidència
a aquella experiència.

Una bona ponència
d'una eminència
de gran influència

amb molta solvència,
encara més prudència
i també diligència

va fer referència
a la supervivència
de la nostra consciència.

Va aportar evidència
sobre la vigència
de la diferència

i de la persistència
d'una rara tendència
vista amb freqüència

de desde la innocència
i amb massa indulgència
no fer resistència

per preservar l'herència
contra la ingerència
de qui'ns nega l'existència.

"Acabada la paciència
i per pròpia decència
és tota una urgència

actuar en conseqüència
contra la intransigència
a qualsevol reticència,

i anar amb contundència
contra la violència
dels plens d'insolència.

I una altra advertència:
Mai més obediència
ni fer reverència

a la puta regència
de gent amb demència
que està en decadència."

La gran el·loquència
i intel·ligència
d'aquella audiència

i la convergència
amb gran transparència
a la seva inferència,

els donà llicència
per dir amb insistència
la seva exigència:

Acordaren, en essència,
una sola sentència:
declarem la independència!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada