en aquest poema promoc
que diem no a l'Espanya tanoca:
Resulta que a un que fa ioga
per ser català com jo soc
l'han arrestat els grans fills de foca.
L'acusen de tenir droga,
i en particular de tenir un estoc
de més de vint quilos de coca.
La policia primer l'interroga
volen que en estat de xoc
confessi que altra gent col·loca.
El jutje amb la seva toga,
espanyol i del tot demagog,
i a propòsit contra ell s'equivoca.
El vol penjar a la soga,
Espanya ens ataca en bloc
i ens vol fer callar la boca.
Però quan la mala fe es prorroga
la Catalunya real entra en joc
i aconsegueix el que li pertoca.
El nostre Parlament deroga
les lleis que no duen enlloc
i la revolució del poble provoca.
Jo surto i la gent es desfoga
i com molts altres em moc
i anem a fer el que toca.
El pres al final no s'afoga
cremem la presó amb foc
i després un fort vent l'enderroca.
Finalment Espanya dialoga
però Catalunya ja no vol cap troc
i sa inependència homologa.
La quatri-barrada i groga
oneja a tota hora i lloc
i l'alegria nostra es desboca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada