Amics, l'any s'acaba. Després d'un altre any de glòria de la poesia radical (recordeu el resum d'ahir) el sentiment de melancolia és infinit. Aquests dos últims han estat potser els millors anys de les nostres vides, plens de poesia diària, atrevida, innovadora i de qualitat. Mai tanta poesia i tan bona havia estat accessible a tanta gent com tu que llegeixes.
Per sort, tota aquesta herència cultural de valor incalculable romandrà per sempre a la xarxa, o almenys mentre Blogger i Google vulguin. Per això, dins d'aquesta pena extrema de deixar un any gloriós enrere, hi ha una felicitat grandiosa. Amics, quan avuil brindeu, que l'alcohol i les drogues no us impedeixin ser conscients que cal brindar i esnifar no tan sols pel nou any, sinó, i amb gairebé igual importància, per l'any que ens deixa.
Gràcies per hver fet d'aquests dos anys de poesia un motiu de felicitat constant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada