Els homes de ciència
i els que fan docència
buscant l'excel·lència
van anar a fer presència
amb molta afluència
a una conferència.
L'enorme assistència
i la concurrència
de gent amb competència
donà gran potència
i molta incidència
a aquella experiència.
Una bona ponència
d'una eminència
de gran influència
amb molta solvència,
encara més prudència
i també diligència
va fer referència
a la supervivència
de la nostra consciència.
Va aportar evidència
sobre la vigència
de la diferència
i de la persistència
d'una rara tendència
vista amb freqüència
de desde la innocència
i amb massa indulgència
no fer resistència
per preservar l'herència
contra la ingerència
de qui'ns nega l'existència.
"Acabada la paciència
i per pròpia decència
és tota una urgència
actuar en conseqüència
contra la intransigència
a qualsevol reticència,
i anar amb contundència
contra la violència
dels plens d'insolència.
I una altra advertència:
Mai més obediència
ni fer reverència
a la puta regència
de gent amb demència
que està en decadència."
La gran el·loquència
i intel·ligència
d'aquella audiència
i la convergència
amb gran transparència
a la seva inferència,
els donà llicència
per dir amb insistència
la seva exigència:
Acordaren, en essència,
una sola sentència:
declarem la independència!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada